Ligúria

De Viquipèdia

**Regione Liguria**

Capital	Gènova
President	Claudio Burlando (Democratici di Sinistra)
Províncies	Gènova Imperia La Spezia Savona
Municipis	235
Àrea	5.420 km²
- Ranked	18º (1,8 %)
Població (2001) - Total - Ranked - Densitat	1,572,197 12º (2,8 %) 290/km²

Localització de la Ligúria a Itàlia.

La Ligúria és una regió de la costa del nord-oest d'Itàlia, la tercera més petita. Fa frontera amb França a l'oest, el Piemont al nord, i l'Emília-Romanya i la Toscana a l'est. La capital és Gènova.

[edita] Orografia

Constitueix una regió marítima que s'allarga entre la Provença, a l'W, i la Toscana, a l'E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur. Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l'envolten i formen un arc en forma d'amfiteatre, alhora que la separen de l'alta vall del Po i de la mitjana. El sector alpí ofereix els relleus més alts (mont Saccarello, 2 200 m), mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus. Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d'un clima suau i temperat, sobretot a la faixa costanera (Gènova, 6,5°C de temperatura mitjana al gener i 23,7°C al juliol). A l'interior, l'altitud fa els hiverns més rigorosos. Els rius són curts i de règim torrencial; només es destaquen el Magra i la Roia.

[edita] Població

És una de les regions més poblades d'Itàlia, amb una densitat molt superior a la mitjana del país (301 hab/km² i 188 hab/km² respectivament al [1999]). La seva població, però, és molt desigualment repartida; es concentra principalment a la costa, on solament la ciutat de Gènova agrupa el 43,8% del total.

[edita] Economia

El caràcter muntanyós de la regió no hi ha afavorit gaire l'activitat agrícola, la qual a l'interior va en regressió i en decadència, bé que a la costa s'ha especialitzat en conreus intensius d'hortalisses, fruiters i flors. La pesca, activitat tradicional, avui hi té poca importància. La principal riquesa de la Ligúria és la indústria i el comerç, que tenen com a base els ports de Gènova, Savona i La Spezia. Les indústries principals són les metal·lúrgiques i siderúrgiques, les construccions navals, les de refinatge de petroli, les mecàniques, les químiques —que han tingut un gran impuls els últims anys— i les alimentàries. L'activitat turística, afavorida per les excel·lents condicions climàtiques, és també important.

[edita] Història

Fou habitada en època antiga per pobles lígurs, que adquiriren la ciutadania romana (segle I aC). Les invasions bàrbares no l'afectaren greument, i el 553 fou ocupada per l'Imperi Bizantí. Serà dominada successivament pels llombards (641) i pels francs (774), passà a dependre del Sacre Imperi Romanogermànic, bé que el poder es disgregà en mans dels senyors laics o eclesiàstics. Devastada per incursions sarraïnes (ss VIII-X), les croades i la represa del tràfic marítim permeteren el desenvolupament de la regió i l'aparició de comuns autònoms (Gènova, Savona, Noli, etc), però Gènova s'esforçà a unificar-la sota el seu domini (república de Gènova).

La política lígur oscil·là entre els grans poders veïns (l'Imperi, els senyors de Milà, França i, després, Espanya i Àustria), i mantingué la independència, llevat de breus períodes de dominació estrangera durant la Revolució Francesa, quan es va transformar en la República Lígur i el Primer Imperi Francès que l'absorbí fins el 1814, fins a entrar a formar part del regne de Savoia (1815).

[edita] Vegeu també

Ligusticum mare

[edita] Enllaços externs

Regions d'Itàlia
Abruços \| Basilicata \| Calàbria \| Campània \| Emília-Romanya \| Laci \| Ligúria \| Llombardia \| Marques \| Molise \| Piemont \| Pulla \| Toscana \| Úmbria \| Vèneto
amb règim d'autonomia: Friül-Venècia Júlia \| Sardenya \| Sicília \| Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud \| Vall d'Aosta