De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Euros (mitologia)».

Euro
Estat o territori:	Eurozona
Fracció:	100 cèntims
Codi ISO 4217:	EUR
Abreviació o símbol:	€
Taxa de canvi: (23-05-08)	1 EUR = 1,5770 USD
Canvi actual

L'euro (codi ISO 4217: EUR; símbol: €) és la unitat monetària de setze dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió). Es divideix en 100 cèntims.

La introducció de l'euro en substitució de les diverses monedes estatals ha estat la reforma monetària més destacada a Europa en l'època moderna, i es considera una part molt important del procés d'unificació europea. Actualment és una de les unitats monetàries de valor més alt del món i una de les monedes fortes principals usades en les transaccions comercials i bancàries arreu del món.

L'any 2002 fou guardonat, de forma simbòlica, amb el Premi Internacional Carlemany en favor de la integració i unió europea.

[edita] Estats adherits

Els estats de la zona euro o eurozona són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França (i les dependències d'ultramar franceses, excepte els territoris del Pacífic, que usen el franc CFP), Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Portugal i Xipre.

Mònaco, San Marino i la Ciutat del Vaticà també utilitzen i han encunyat monedes d'euro, tot i que no són pròpiament membres de la Unió Europea, arran dels acords signats amb els estats amb què anteriorment compartien la moneda (Itàlia pel que fa a San Marino i el Vaticà, França pel que fa a Mònaco), en nom de la Unió.

Andorra, Montenegro i Kosovo també usaven monedes que foren substituïdes per l'euro (el franc francès i la pesseta en el cas andorrà, el marc alemany pel que fa a Montenegro i Kosovo). Actualment han adoptat l'euro com a moneda d'ús legal sense haver signat cap acord especial amb la Unió que els ho permeti. De tota manera, a l'octubre del 2004 es van encetar les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per arribar a un acord monetari que permetria als andorrans encunyar els seus propis euros, tal com fan els altres tres petits estats europeus.

[edita] Calendari d'adhesió a la unió econòmica i monetària

• 1999: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal
• 2001: Grècia
• 2007: Eslovènia
• 2008: Malta i Xipre
• 2009: Eslovàquia

Previsions:

• 2011: Estònia
• 2012: Bulgària, Letònia i Polònia
• 2013: Lituània
• 2014: Romania
• 2015: República Txeca

[edita] Transició

Evolució de la cotització de l'euro respecte el dòlar dels Estats Units del 1999 al 2006

L'acord per a l'euro i les condicions d'adhesió es van establir el 1992 en el que es coneix com el Tractat de Maastricht. L'euro va començar a funcionar com a unitat monetària l'1 de gener de 1999, quan les taxes de canvi de totes les monedes participants es van fixar en relació amb l'euro. L'euro es va començar a utilitzar físicament en monedes i bitllets a partir de l'1 de gener del 2002.

El canvi fixat respecte a les antigues monedes estatals és el següent (per 1 euro):

• 30,1260 corones eslovaques^[1] (SKK)
• 340,750 dracmes gregues^[2] (GRD)
• 200,482 escuts portuguesos (PTE)
• 2,20371 florins neerlandesos (NLG)
• 40,3399 francs belgues (BEF)
• 6,55957 francs francesos (FRF)
• 40,3399 francs luxemburguesos (LUF)
• 1.936,27 lires italianes (ITL)
• 0,429300 lires malteses^[3] (MTL)
• 0,787564 lliures irlandeses (IEP)
• 0,585274 lliures xipriotes^[4] (CYP)
• 1,95583 marcs alemanys (DEM)
• 5,94573 marcs finlandesos (FIM)
• 166,386 pessetes espanyoles (ESP)
• 239,640 tolars eslovens^[5] (SIT)
• 13,7603 xílings austríacs (ATS)

(els codis de les monedes, segons la norma ISO 4217, estan formats per dues lletres que corresponen a les inicials, o altres lletres, del nom de l'estat determinat, i una lletra que correspon al nom de la moneda; tingueu en compte que a "DEM", per exemple, DE són les inicials de "Deutschland"; a "NLG", NL vol dir "Nederland", i "G", "Gulden", etc.)

[edita] Símbol

El símbol oficial de l'euro, €, s'inspira en l'alfabet grec, concretament en la lletra èpsilon. S'escollí aquest símbol en referència a la inicial d'Europa, “E”. Les dues línies paral·leles que creuen la lletra simbolitzen l'estabilitat d'aquesta moneda. De les deu propostes que es van presentar a concurs per triar el símbol de la nova moneda, es va escollir el disseny que havia proposat un equip de quatre experts dels quals no s'ha fet públic el nom.

Pel que fa al símbol del cèntim de l'euro, no hi ha cap recomanació oficial, i s'acostuma a usar la lletra ce minúscula, c.

[edita] Bitllets i monedes

Cara comuna de la moneda d'un euro (disseny original)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monedes d'euro

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bitllets d'euro

L'euro està dividit en 100 cèntims. Totes les monedes d'euro i de cèntim (fins i tot les monedes commemoratives de 2 euros) tenen una cara comuna, el revers, que mostra el valor en xifres i la inscripció EURO o EURO CENT i un mapa; fins al 2007 s'hi representaven estrictament els 15 estats inicials de la Unió Europea amb les fronteres estatals marcades. Aquest disseny original de la cara comuna de les monedes és obra de Luc Luycx, de la Reial Fàbrica de Moneda de Bèlgica. A partir del 2007 canvia el disseny i el mapa que hi figura és el d'una Europa compacta, sense fronteres. Les primeres monedes amb aquest nou disseny són les d'Eslovènia, que va adoptar l'euro l'1 de gener del 2007; la resta dels estats de l'eurozona l'aniran adoptant progressivament i el 2008 ja serà obligatori.

L'altra cara de les monedes, l'anvers, mostra una imatge escollida per cadascun dels estats emissors de moneda. Totes les monedes es poden fer servir en qualsevol estat membre.

De monedes, en circulen d'1, 2 i 5 cèntims (d'acer recobert de coure), de 10, 20 i 50 cèntims (d'un aliatge de coure anomenat or nòrdic), d'1 euro (bimetàl·lica, de cuproníquel a l'interior i níquel-llautó a l'exterior) i de 2 euros (bimetàl·lica, de níquel-llautó a l'interior i cuproníquel a l'exterior). A Finlàndia i als Països Baixos no s'encunyen monedes d'1 i 2 cèntims, tot i que són de curs legal. A Espanya també circula una moneda de 12 euros de plata, que només és oficial a l'estat, encara que la seva circulació és molt limitada.

Tots els bitllets tenen un disseny comú en ambdues cares, amb una forma i un color distintius per a cadascun dels valors. El disseny dels bitllets és de Robert Kalina, del Banc Central d'Àustria, i cadascun té un tema comú sobre l'arquitectura europea dels diferents períodes artístics. L'anvers dels bitllets representa portes o finestres, mentre que al revers hi figuren ponts; s'ha tingut cura que els dibuixos siguin representatius dels diferents estils arquitectònics però que no mostrin cap monument existent en l'actualitat, per tal d'evitar controvèrsies entre quins s'havien de triar i quins no.

Els bitllets que circulen, fets en un 100 % de fibra de cotó, són de:

[edita] Notes

[edita] Vegeu també

• Unió monetària
• Monedes commemoratives de 2 euros
• EuroBillTracker
• ECU

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euro

A Viquinotícies hi ha notícies de contingut lliure relacionades amb Euro: L'euro marca un nou rècord al arribar als 1,44 dòlars

• Banc Central Europeu (en alemany, anglès, búlgar, danès, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finès, francès, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès, suec i txec)

...