/ 
/ 
Discapacitat
De Viquipèdia
|
|
Es diu que una persona té una discapacitat si física o mentalment té una funció bàsica limitada respecte de la mitjana o anul·lada per complet.
Taula de continguts |
[edita] Introducció
L'evolució de la consideració social dels discapacitats ha anat millorant quant a la seua adaptació i, sobretot, a la seua percepció. Des de principis de la dècada de 1980 s'han desenvolupat models socials de discapacitat que afigen noves apreciacions al terme. Per exemple, es distingeix entre un discapacitat (l'habilitat del qual és objectivament menor que la de la mitjana) i una persona amb capacitats diferents de les normals, que, encara que per això només no representa cap avantatge o inconvenient, sovint és considerat un problema degut a l'actitud de la societat o el fet que els estàndards estan basats en les característiques mitjanes o normals.
Aquest canvi d'actitud ha possibilitat canvis en la comprensió de determinades característiques físiques que abans eren considerades com a discapacitats. En la dècada de 1960, per exemple, els esquerrans eren vistos com a persones amb anomalies. En les escoles del món occidental, els xiquets esquerrans eren obligats a escriure amb la mà dreta i eren castigats si no ho feien. Més tard, en els anys 80, es va acceptar aquesta qualitat simplement com una diferència, una característica física. Si determinades ferramentes com a tisores o llevataps són creades només per a destres, una persona esquerrana se sentirà com un discapacitat: serà incapaç de realitzar certes accions i haurà de ser ajudat per altres persones, perdent la seua autonomia.
Així, en la societat actual es cuida molt l'adaptació de l'entorn a les persones amb discapacitats per a evitar la seua exclusió social i també en la societat digital.
Lingüísticament, en alguns àmbits, termes com "discapacitats", "cecs", "sords", etc. poden ser considerats despectius, pel fet que d'aquesta manera es pot estar etiquetant a la persona. En els dits casos és preferible usar les formes "persones amb discapacitat", "persones invidents", "persones amb sordera", "persones amb mobilitat reduïda".
[edita] Discapacitat intel·lectual
[edita] Criteris d'identificació
La consideració de discapacitat intel·lectual requereix de la coexistència de tres criteris relacionats entre si:
- l'existència d'un funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana;
- la presència de dificultats en dues o més habilitats adaptatives;
- que la seua manifestació s'haja donat abans dels 18 anys.
1. El funcionament intel·lectual fa referència a un nivell d'intel·ligència inferior a la mitjana. La concepció d'intel·ligència que es maneja a aquest respecte és la proposta per Gardner, el qual parla de l'existència més que d'una capacitat general, d'una estructura múltiple amb sistemes cerebrals semiautònoms, però que, al seu torn, poden interactuar entre si. Quant a l'ús d'un coeficient d'intel·ligència, d'ús comú, perquè es puga parlar de discapacitat intel·lectual ha d'estar per davall de 70 i ha de produir problemes adaptatius.
2. L'habilitats adaptatives fan referència a l'eficàcia de les persones per a adaptar-se i satisfer les exigències del seu medi. Aquestes habilitats han de ser rellevants per a l'edat de què es tracte, de tal manera que l'absència d'elles supose un handicap.
3. El normal és que una discapacitat intel·lectual significativa es detecte ja en edats primerenques.
[edita] Causes
- Factors genètics, com en el cas del síndrome de Down.
- Errors congènits del metabolisme, com la fenilcetonúria.
- Alteracions del desenvolupament embrionari, en les que s'inclouen les lesions prenatals.
- Problemes perinatals, relacionats amb el moment del part.
- Malalties infantils, que poden anar des d'una infecció greu a un traumatisme.
- Greus dèficits ambientals, en els que no hi ha condicions adequades per al desenvolupament cognitiu, personal i social.
